El COVID-19 que sacseja el món fins als seus fonaments.
La pandèmia del Corona ja té s’ha emportat incomptables vides , mentre que els sanitaris treballen molt per cuidar els malalts i evitar que es propagui més. La batalla personal és enorme i limitar les pèrdues socials mereix la nostra apreciació i suport. Al mateix temps ésimportant situar aquesta pandèmia en un context històric per tal d’evitar la repetició d’errors passats.
El fet que COVID-19 hagi tingut conseqüències econòmiques importants en part és així resultat del model econòmic dominant dels darrers trenta anys. Això neoliberal el model requereix una circulació cada vegada més gran de béns i persones, independentment de la documentació nombrosos problemes ecològics i la creixent desigualtat que això provoca. Les debilitats d’aquesta màquina en creixement han estat exposades amb dolor en les darreres setmanes. Així som van presenciar grans empreses agafades de mà quan van sol·licitar la demanda fins i tot es perden els seus béns i serveis, es perden llocs de treball precaris i un augmentar la pressió sobre sistemes sanitaris que ja estaven sota una gran pressió.
Sorprenentment, el govern ara titula aquestes professions de “crucial” no fa gaire va haver de lluitar pel reconeixement i un millor salari: l’assistència mèdica, atenció a persones grans, transport públic i educació.
Una altra debilitat del sistema actual és la connexió entre l’actual model de desenvolupament, la pèrdua d’importants funcions dels ecosistemes i la biodiversitat i el potencial que malalties com COVID-19 s’estenguin ràpidament. El més dramàtic és que les conseqüències podrien empitjorar dràsticament si no passem a una altra forma de desenvolupament, més enllà del “negoci que és habitual”. L’Organització Mundial de la Salut estima que 4,2 milions de persones moren per contaminació de l’aire cada any i que les conseqüències que preveu el canvi climàtic provocarà 250.000 morts addicionals anuals entre el 2030 i el 2050. Els experts adverteixen que en cas de danys posteriors en els ecosistemes hi ha un augment del risc de brots de virus nous i més potents.
Tot això requereix mesures decisives i la iniciació d’una tan aviat com sigui possible era posterior al COVID-19. Tot i que la crisi actual també té algunes conseqüències positives – com ara l’augment d’acció col·lectiva i solidaritat, reducció de la contaminació i emissions de gasos d’efecte hivernacle: aquests canvis es demostraran temporals i marginals quan a no s’està aconseguint un canvi polític i econòmic més ampli. Per tant, és important aprofundir en com es pot convertir la situació actual en més sostenible, formes de convivència i desenvolupament justes, saludables i resistents.
Aquest concis manifest, signat per 170 acadèmics que treballen als Països Baixos, amb problemes de desenvolupament internacional, es presenta, basat en existents recerca i coneixement, cinc propostes per als Països Baixos després de Corona:
1) Substitució del model de desenvolupament actual dirigit al creixement genèric del PIB, a través d’un model que distingeix entre sectors que es permeten créixer i necessiten inversions (els anomenats sectors públics crucials, nets energia, educació i atenció) i sectors que necessiten reduir-se radicalment, per falta fonamental de sostenibilitat o el seu paper en la conducció excessiva al consum (com els sectors del petroli, el gas, la mineria i la publicitat).
2) Desenvolupar una política econòmica de redistribució, que prevegi un ingressos bàsics universals, integrats en una sòlida política social; un fort progressiu impost sobre la renda, benefici i riquesa; setmanes de treball més curtes i repartiment de treballs; i reconeixement del valor intrínsec de la sanitat i dels serveis públics essencials serveis com ara educació i assistència sanitària.
3) Transició a l’agricultura circular, basada en la conservació de la biodiversitat, producció sostenible, principalment local, d’aliments, reducció de la producció de carn i ocupació amb condicions laborals justes.
4) Reducció del consum i dels viatges, amb una disminució radical del luxe i formes malbaratadores, cap a formes necessàries, sostenibles i significatives consum i viatges.
5) Remissió de deutes, principalment a empleats, treballadors autònoms i empresaris a les pimes, però també als països en vies de desenvolupament (a càrrec dels països més rics així com organitzacions internacionals com el FMI i el Banc Mundial).
Com a científics i ciutadans compromesos, estem convençuts que aquests passos contribuiran a societats més sostenibles i igualitàries; societats més resistents contra els xocs i possibles pandèmies que encara ens esperen. Pel que fa a nosaltres la pregunta ja no és si hauríem de fer aquests passos, sinó com ho farem.
No podem ignorar el fet que aquesta crisi està impactant més durament que altres. Però
podem fer justícia amb els grups més afectats mitjançant la implementació de reformes polítiques
assegureu-vos que les crisis futures tindran menys probabilitats d’atacar aquests grups i tots nosaltres – i comportarà menys por o possiblement fins i tot evitarà la pròxima crisi. Nosaltres
instem els polítics, els responsables polítics i els nostres conciutadans a ajudar aquesta aconseguir transició.
Signat:
(1.Murat Arsel, Universitat Erasmus de Rotterdam … 170. Margreet Zwarteveen, Universitat d’Amsterdam) A més de la petjada del grup de treball Països Baixos (www.voetprint.eu)
AGRUPACIÓ NATURALISTA I ECOLOGISTA DE LA GARROTXA 
Podem fer uns Països Catalans i/o una República radicalment més sostenibles i més justos:
Cinc Propostes per després del Corona/Covid-19
El COVID-19 sacseja el món fins als seus fonaments.
La pandèmia ja s’ha emportat incomptables vides, mentre que els sanitaris treballen molt per cuidar els malalts i evitar que es propagui més. L’esforç humà és enorme i limitar les pèrdues socials exigeix molta intel·ligència i esforç. Al mateix temps és important situar aquesta pandèmia en un context històric per tal d’evitar la repetició d’errors passats.
El fet que COVID-19 hagi tingut, tingui i tindrà conseqüències econòmiques importants en part és resultat del model econòmic dominant dels darrers trenta anys, i més. Això del model neoliberal requereix una circulació cada vegada més gran de béns i persones, amb nombrosos problemes ecològics i de creixent desigualtat que això provoca. Les debilitats d’aquesta màquina en creixement han estat exposades amb dolor en les darreres setmanes.
Ara els governs i els opinadors reconeixen com a professions “essencials” als que no fa gaire van haver de lluitar per tenir reconeixement, mantenir un salari o un treball: l’assistència mèdica, atenció a persones grans, alimentació de proximitat, educació.
Una altra debilitat del sistema actual és la connexió entre l’actual model de desenvolupament, la pèrdua d’importants funcions dels ecosistemes i la biodiversitat i provocant que malalties com COVID-19 s’estenguin ràpidament. El més dramàtic és que les conseqüències podrien empitjorar dràsticament si no passem a una altra forma de desenvolupament, més enllà del “negoci que ho justifica tot”, “la pela és la pela”, “bussines as usual”. L’Organització Mundial de la Salut estima que 4,2 milions de persones moren per contaminació de l’aire cada any i que les conseqüències que preveu el canvi climàtic provocarà 250.000 morts addicionals anuals entre el 2030 i el 2050. Els experts adverteixen que en els danys als ecosistemes hi ha un augment del risc de brots de virus nous i més potents.
Tot això requereix mesures decisives i iniciar, tan aviat com sigui possible, una era post- COVID-19. Tot i que la crisi actual també té algunes conseqüències positives – com ara l’augment d’acció col·lectiva i solidaritat, reducció de la contaminació i emissions de gasos d’efecte hivernacle, però aquests canvis es demostraran temporals i marginals quan a no s’està aconseguint un canvi polític i econòmic més ampli. Per tant, és important aprofundir en com es pot convertir la situació actual en més sostenible, formes de convivència i desenvolupament justes, saludables i resistents.
Un manifest, signat per 170 acadèmics que treballen als Països Baixos en recerca i coneixement, va originar cinc propostes que s’adapten ara i ens poden inspirar i activar:
1) Substitució del model de desenvolupament actual dirigit al creixement genèric del PIB, a través d’un model que distingeix entre sectors que es permeten créixer i necessiten inversions (els anomenats sectors públics crucials, nets energia, educació i atenció) i sectors que necessiten reduir-se radicalment, per falta fonamental de sostenibilitat o pel seu paper en excessiu consum (com els sectors del petroli, el gas, la mineria i la publicitat).
2) Desenvolupar una política econòmica de redistribució, que prevegi un ingressos bàsics universals, integrats en una sòlida política social; un progressiu impost sobre la renda, benefici i riquesa; setmanes de treball més curtes i repartiment dels treballs; i reconeixement del valor intrínsec de la sanitat i dels serveis públics essencials com ara educació i assistència comunitària. Retallada integral de les retribucions a tasques polítiques, sous vitalicis i altres despeses, persecució de totes les formes de corrupció, començant per la monarquia, retorn dels rescat als bancs per recuperar recursos amb finalitat social i productiva.
3) Transició a l’agricultura circular, basada en la conservació de la biodiversitat, producció sostenible, principalment local, d’aliments, reducció de la producció de carn i ocupació amb condicions laborals justes.
4) Reducció del consum i dels viatges, amb una disminució radical del luxe i formes malbaratadores, cap a formes necessàries, sostenibles i significatives consum i viatges.
5) Remissió de deutes, principalment a empleats, treballadors autònoms i empresaris a les pimes, però també als països en vies de desenvolupament (a càrrec dels països més rics així com organitzacions internacionals com el FMI i el Banc Mundial).
Com a ciutadans compromesos, estem convençuts que aquests passos contribuiran a societats més sostenibles i igualitàries; societats més resistents contra els xocs i possibles pandèmies que encara ens esperen. Pel que fa a nosaltres la pregunta ja no és si hauríem de fer aquests passos, sinó com ho farem.
No podem ignorar el fet que aquesta crisi està impactant més durament que altres. Però
podem fer justícia amb els grups més afectats mitjançant la implementació de reformes polítiques,
assegurem-nos que les crisis futures tindran menys probabilitats d’atacar aquests grups i a tots nosaltres; comportarà menys por o possiblement fins i tot evitarà la pròxima crisi. Nosaltres
instem els polítics i els nostres conciutadans a participar en aquesta transició.
(hi podeu afegir la vostra signatura i enviar a polítics que us mereixin confiança si n’hi ha, o fer difusió
el text que ho ha inspirat va ser publicat per 170 professors i investigadors holandesos)
M'agradaM'agrada