VIRUS I RESIDUS…

El 9 de març som ben a prop de l’estat d’alarma, decretat dissabte 14.

Aquell dilluns em convida a parlar en Santi Reixac, flamant president del consell comarcal amb qui compartia algun esmorzar i conversa quan jo fangava l’hort de ca Les Mates. Li havia enviat un escrit sobre la sentència de la planta de tractament del pla de Politger.

La cosa era a can Sigma del pla de dalt, com a interlocutor en Francesc Canalias, el gerent. El consorci dels ajuntaments garrotxins  amb  encàrrecs i convenis sobre tantes questions ambientals com els aires i el clima, les aigues i les terres, la seguretat alimentària i la sanitat ambiental, les plagues a boscos i parcs… i també la neteja urbana, la recollida i infraestructura dels residus. Exerceix una tecnocràcia determinant sobre els ajuntaments, alcaldes i el propi consell comarcal. De vegades amb encert, segur, però normalment sense transparència ni debat real. El debat, quan hi és, es limita als costos i afectacions territorials.

El president del CC tenia interés a contrastar detalls d’aquell escrit, redactat a petició de gent dels volts del  Llierca.

Durant setmanes, i mesos, es va silenciar la decisió del tribunal superior de Catalunya (us ho juro!), signada al desembre i no va ser fins a finals de febrer que va saltar la llebre. Primer es va dir  que  era  favorable al projecte del consell comarcal. A la carta hi dic  que hi ha modificacions que obligaa la sentència fàcils, com  els accessos per carretera, però d’altres que obliguen a moure l’edifici i a refer els plànols, cal un altre projecte constructiu. Que podem aprofitar per fer un proposta adaptada als temps. En Santi va escoltar atentament i només va dir alguna paraula al principi i en acabar. Segons deia les coses és millor parlar-les.

Ara bé, en aquest tema pretenen que ja está tot dat i beneit; el pla, el projecte i el pressupost per la planta està aprovat i diu que fins i tot el Consell ja té la reserva dels diners (suposo que a compte dels pagaments del cànon de l’abocador).  Costa de creure que hi hagi aprovats, destinats i guardats els diners per fer una inversió que no és correcte ni legal. No ho era abans amb un govern de la Genaralitat amb retallades arreu, però ara, després de la sotragada del virus, encara resulta més absurda.

Els arguments de l’escrit no son normatius o formals; cal enfocar questions de fons més rellevants: ambientals, socials, econòmiques i de canvi climàtic per abordar el tema amb rigor i coherència.

En Canalias es defensa dient que es mou en condicionaments legals i pressupostaris molt determinats; que la força d’ecoembes i altres corporacions vinculades al tema dels residus és difícil de contrarrestar. També reconeix haver de fer feina bruta dels que paguen el seu cànon i es desentenen d’altres consequències, la negativa d’aplicar criteris d’economia circular o residu zero.

Tot això ja ho sabem, ara hem de triar si ens volen aliar als interessos de la majoria o atipar negocis insostenibles i caducs.

Els arguments de l’escrit els podeu trobar resumits a l’enllaç, i també a la web ANEGx hi ha més antecedents sobre l’afer dels nostres residus domèstics.

La recollida i reciclatge dels residus de la Garrotxa torna a la línia de sortida.

https://drive.google.com/file/d/1ZBzreCtrLFfw2YP0wHXgjJE5JZb8U5JB/view

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s