TOT UN ÈXIT EL CENS D’AUS GARROTXA 2018!GRÀCIES A TOTS!

Prop de 50  persones van fer possible que el cens d’aus aquàtiques  hivernants de la Garrotxa es pogués dur a terme amb èxit per 13è any consecutiu.
Desprès d’una petita però molt interessant sessió formativa, que va tenir lloc divendres al local de les Mates, dissabte al matí, 10 grups de valents i valentes es van distribuir al llarg del Fluvià dins la comarca de La Garrotxa, amb l’objectiu de comptabilitzar les aus aquàtiques que es refugien a les nostres contrades per passar l’hivern. També es va aprofitar per contribuir amb noves dades al seguiment de merla d’aigua que es realitza des de fa dos anys.

Cap a les 14h es va donar per finalitzat el cens matinal i es va celebrar amb un bon dinar, tot elaborat amb productes  de proximitat.
A la tarda, un grup reduït de resistents es va dirigir a la resclosa de Serinyà per admirar i comptabilitzar els corbs marins grossos que cada nit es reuneixen en aquests paratges per passar la nit.
Podeu veure   algunes de la matinal  de la fotografa l’Alba Danés , podeu seguir-la a les xarxes a #albadanes.
Els resultats en brut del cens seran comunicats ben aviat!
Gràcies a tots i totes per fer-ho possible i us hi esperem el proper any!
Sessió teòrica divendres a la tarda:
Cens d'aus 2018, sessió teòrica
Cens d’aus Garrotxa 2018
cens d'aus 2018 Garrotxa
Anuncis

CENS D’AUS GARROTXA 2018

JA TENIM AQUÍ EL CENS D’AUS  2018!!

Dissabte 13, sortida a les 8h del matí

Per tal d’organitzar els grups i el dinar, et demanem que ens omplis el formulari!
Si et fa gràcia participar, aprendre sobre els ocells de La Garrotxa no calen coneixements previs, ja que realitzarem els cens en petits grups. T‘apuntes?
Formació tèorica: explicarem el funcionament del cens i les espècies més comuns que podem trobar l’endemà perquè els assistents poguin identificar-les

La formació tèorica serà divendres 19h al local de l’Agrupació de Mas Les Mates, cal reservar plaça omplint el formulari (link a sota).
Cens: sortirem de Mas Les Mates a les 8h matí, cal reservar plaça omplint el formulari (link a sota). Portar aigua, si tens prismàtics i boligraf. Dinar: cap a la 13h30 a Mas Mates, cal reservar omplint formulari.

Us suggerim una aportació voluntària per persona ( 3-5€ o trocks equivalents o una col·laboració amb hores de voluntariat – ja que l’Associació té despeses de gestió, pagar desplaçaments dels ornitòlegs, lloger de material, material fungible, arreclar el local, etc)

Pels aturats i nens acompanyats, no us demanem cap aportació !

Dinar 5 € menu vegetarià

Dinar 8 € menú càrnic ( amb cabrit d’en Franc de Can Pentinet)

Pel dinar cadascú es porta els seus coberts, plat i estovalles! Reduir residus és primer que reciclar 😉

FORMULARI DE RESERVA CENS/DINAR

 

4341b02f122123d21decfcdf0bd7971c

2017 Rècord ornitològic a La Garrotxa

L’any 2017 els ornitòlegs garrotxins van establir un nou màxim d’espècies d’ocells observades a la Garrotxa en un sol any: un total de 190. Fins aleshores, l’any amb més espècies detectades havia estat el 2010, amb 169. D’entre totes les observacions, van destacar alguns ocells molt rars a la nostra comarca: el capó reial i el territ variant (obs. Pancho Pou), dues espècies aquàtiques observades per primera vegada a La Garrotxa; també van destacar l’esparver d’espatlles negres i el pòlit cantaire (obs. Albert Alonso), el fumarell negre (obs. Michael Lockwood) i la piula gola-roja (obs. Fran Trabalon), entre d’altres espècies molt escasses.
Les espècies rares o molt escasses ens visiten ocasionalment quan fan una parada en els seus llargs viatges migratoris, entre l’Àfrica i el Nord d’Europa, o bé quan hi ha episodis de meteorologia adversa, com és una llevantada. S’aturen en espais oberts, com són zones agrícoles, normalment també vinculats a zones humides. És en aquests espais, que a La Garrotxa són de petites dimensions, escassos i a vegades temporals, on aquests ocells hi troben aliments i tranquil·litat i, per això, són espais o ecosistemes fràgils i que cal vetllar per la seva preservació i conservació.
L’augment important en el nombre d’espècies observades durant l’any 2017 és, en gran part, conseqüència d’una recerca més intensa per part dels ornitòlegs garrotxins, i no ho podem atribuir a altres causes ecològiques o meteorològiques. La llista completa d’espècies d’ocells detectades es pot consultar als webs www.reservoirbirds.com

i a www.ornitho.cat

Aprofitem per avançar-vos que dissbte dia 13 farem el CENS ORNITOLÒGIC de la Garrotxa. És obert a tothom, no cal tenir coneixments d’ocells, ho farem en petits grups. Sortirem de les Mates a les 8h i després farem dinar. Si  et vols apuntar-te envia un email amb nom i telefon a : naturalistesgarrotxa@gmail.com
Més info en el següent post!

.

polit cantaire

El primer cotxe elèctric de Som Mobilitat ja ha arribat a la Garrotxa!!

preus_lloger_cotxe_electric

No tens cotxe? O no vols contaminar quan et desplaces?

Ja tenim entre nosaltres el primer cotxe elèctric compartit a la Garrotxa. El pots llogar per hores 4’5€ o tot un dia per 45€. La recàrrega elèctrica , el manteniment, l’assegurança, el aparcament va a compte de la cooperativa en un garaig del Parc Nou. Si vols fer la reserva, ja tenim també una app, perquè ho poguis fer des del mòbil mateix o des de l’ordinador.

Ventatges:

No contaminis i estalvia diners:

  • No paguis benzina
  • No paguis peatges
  • No paguis aparcament

Si vols saber com funciona el servei de mobilitat elèctrica compartida o bé et vols implicar en la organització o el finançament del grup local, contacta’ns a olot@sommobilitat.coop 

Si vols més info de la cooperativa que ha engegat aquest projecte a Olot i a altres ciutats de Catalunya: https://www.sommobilitat.coop/

Ara ja estem treballant en l’adquisició d’un segon cotxe! També pots participar-hi com a soci tindràs encara més avantatges!

En aquesta notícia de TV Olot, podeu veure algunes imatges

http://www.olot.tv/noticies/anegx-propostes-regals-sostenibles/

 

 

Memòria d’activitats 2017

Si…ja estem al solstici d’hivern, ja acaba l’any, què ràpid passa el temps!

Les entitats no ens adonem fins que acaba l’any de la feina que fem. Sempre ens sembla que fem massa poc. Després ens adonem que soms errats, que malgrat les dificultats econòmiques , de material, d’infrastructures, que tot ho fem des del servei i el voluntariat, Déu n’hi do…els granets de sorra que hem aportat per un entorn més sostenible. Al final tot el que fem es mou gràcies a l’amor a la natura i a la nostra terra…!

Aquest 2017 ens hem impulsat perquè l’ANEGx sigui una eina de debat, de reflexió, de projecció d’una societat basada en l’ecologia; una eina a la comarca de la Garrotxa que ha de fer servei a persones i col·lectius que estan fent la seva activitat amb valors fermament ecològics, que també són socials. Volem que l’ANEGx sigui una eina perquè les idees i opcions de sostenibilitat que tenim a l’abast traspassin als fets de l’acció humana quotidiana, d’una manera efectiva.

Aquest 2017 l’ANEGx ha ajudat a dur a terme unes 30 activitats relacionades i en diferents àmbits, però vinculades entre elles:

Sortides naturalistes i de coneixement del medi,

Ecologia domèstica,

Economia verda, social i solidària,

Productes, cosmètica i salut natural,

Sobirania alimentària, 

Mobilitat Sostenible,

L’assistència mitjana a aquestes activitats ha estat de 23 persones a cadascuna.

L’ANEGx ha col·laborat estretament amb els col·lectius d’acció ecològica i social que hi ha a la Garrotxa, com són l’Ecoxarxa, els grups de consum de la Garrotxa, el Núria Social, el col·lectiu LES ÀVIES REMEIERES vinculat a la cosmètica natural i el món remeier, el moviment social Massa Crítica (bicicletades populars), la cooperativa per la mobilitat sostenible Som Mobilitat o la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural. També ha compartit experiències i activitats amb col·lectius i entitats del barri de Sant Miquel, com són el Consell del barri, els Escoltes i els Hortalans de Les Mates.

Si algú vol saber exactament tot el que hem fet podeu consultar el link:

https://docs.google.com/spreadsheets/d/1UoT9BZDQTlvOH83LgtxU7yWObMTXP38cre5nFTUcEwE/edit#gid=0

Pero encara us diriem més, si teniu motivació per algun projecte relacionat amb la natura i la sostenibilitat, no dubteu, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

Estem obers a propostes i que les pogueu liderar.

 

 

Sortida al riu i basses de Can Ramonich

DESAPAREIX EL RIU FLUVIÀ A LA VALL D’EN BAS?20171220_092059(1)

Foto : Joan Naspleda 20 de desembre

Article arrel de la SORTIDA NATURALISTA el 25 nov 2017

Dissabte al matí hem fet una agradable sortida naturalista a  l’anomenada bassa de Can Ramonich  i pel  tram del riu que va del pont de Codella fins a l’antic molí del Collell, a l’alçada de la pista d’atletisme. Temps assolellat i bona companyia de coneixedors del medi natural i gent encuriosida i motivada.

Les observacions naturalistes en sentit ampli, a més de l’interès cultural i de lleure que tenen, indiquen l’estat dels entorns naturals. Així, observacions de mal estat de salut en un ecosistema anticipen conseqüències  amb costos a curt, mitjà o llarg termini  i efectes econòmics en  els aprofitaments agraris i ramaders, turístics, certes alertes sanitàries, etc…..

La situació derivada de la  sequera que patim es tradueix en un escàs curs d’aigua del riu Fluvià en el tram que hem visitat. Aquest dia es veuen  fulles i branquillons  i  l’aigua només s’intueix abans del pont de Codella. La  bassa estacional de Can Ramonich es detecta gràcies a restes de balca als marges ; de l’extensió que havia tingut altres anys, amb més pluja, ara no en queda res;  bé, si! (perdoneu l’ironia), el més semblant a una bassa, llueix en els  purins de granja abocats al camp de l’altra costat de la carretera.

Al Fluvià hi veiem només fulles, un grup de tres ànecs. Al bosc de ribera i als camps hi ha vols de pinsans hivernals, un estol de cornelles, un insòlit pinsà borroner, com a remarcables, juntament amb la confirmació del pas de la llúdriga sota el pont de Codella. Més endavant, riu avall, monotonia espessa de fulles sobre l’aigua soma retinguda per la resclosa del molí. Al passallís de la resclosa hi filtra per sota un líquid de consistència gelatinosa de lluisor irisada que demostra, a part de la falta de corrent, la gran presència de bacteris, ferments i putrefacció derivada de la densitat de descomposició de fulles, i probablement de restes fecals dels purins, potser de fugues o vessaments dels polígons, fàbriques o del tractament de greixos industrials. Els microorganismes que aprofiten els nutrients, consumeixen oxigen de l’aigua i  solen crear sitacions d’anaeròbia i asfíxia a les aigües.

El conjunt de formes de vida de l’aigua, quan arriben al paroxisme de desequilibri de nutrients i oxigen poden morir, conjuntament amb peixos, amfibis, insectes i gent de la flora i fauna que viuen i beuen aigua. Si es tracta de basses en resta el llot fèrtil, sota el qual  moltes espècies han après a reservar els seus hereus. Al riu finalment també es decanta, i precipita la terbolesa resultant en llots i restes al fons de gorgues, o rescloses, que s’arrossegaran quan hi ha revinguda i  anirà a parar al mar per alimentar musclos, sardines, posidònia i altres algues o… escamarlans i llucets de la costa.

Aquest dissabte de novembre l’aspecte del Fluvià és ben  preocupant. Ja fa molts estius que no fleueix gaire dies des dels salts de Falgars o de la riera de Joanetes per la plana dels camps, també s’escola el Gurn del salt Sallent,  del racó de La Cot i Les Preses i del Tirafabes de la Pinya.

On neix el riu Fluvià?, què en queda del seu naixement i de l’ antiga capçalera natural de la Vall d’en Bas?.

A més del règim de pluges, hi ha altres causes per reflexionar. La primera el consum creixent de l’aigua . Tenim a la capçalera del Fluvià tres polígons industrials, ramaderies importants, i molt camp de blat de moro regat amb drag aeri. De la manca de pluja o de les derivades del canvi climàtic  podem escapolir-nos-en la responsabilitat, però no ens servirà de res. Les limitacions  que avui comentem tan aviat com comencem a adaptar nous comportaments millor ens en podrem ensortir o adaptar-nos-hi!.

ANEGx ha impulsat accions de denúncia pels abusos i contaminacions, explotacions il·legals, vessaments, etc…..  Ara tenim molts organismes  competents com l’ACA , ajuntaments i regidories de Medi Ambient, el Consell Comarcal, el Sigma, el PNZVG, els Agents Rurals que ja saben què fer…

Res que pugui semblar pessimisme en aquesta opinió, i acabem amb  tria de propostes a les que se n’hi han d’afegir, descartar i prioritzar. Tenim  necessitat  d’emprendre nous projectes, canvis i reptes. És moment d’accelerar la transformació ramadera i pagesa: no és la quantitat el que importa, sobretot quan el marge de benefici cau per l’excés de producció;  enfoquem la  qualitat i  un nou model productiu adreçat al consumidor final. La indústria i les altre activitats econòmiques no han externalitzar costos ambientals, ni actuar com si els hi deguem sacrificar el futur a canvi de llocs de treball.

El consum energètic és la primera i directe causa  del canvi climàtic, prou que ho sabem!. Tots plegats, particulars, empreses i administracions  cada vegada que engeguem un motor d’explosió, quan malbaratem combustibles fòssils per calefacció o refrigeració ineficient, perjudiquem i  emetem contaminants a l’aire que hauria de ser per  filles i netes… i repercutim a l’escalfament global, el mateix canvi climàtic que ens acaba assecant els rius i les fonts.

Se’ns obre un ventall de nous objectius econòmics i dinàmiques socials derivades d’aquestes dades i indicis i de les seqüeles que pronostiquen.

Proposem també que la recuperació d’hàbitats  naturals, aquí a la vall algunes antigues zones humides,  tindrà efectes a escala. Cada reserva de vida natural i biodiversitat aporta salut, benestar i riquesa que els modes de càlcul de l’economia encara no processen adequadament, més un valor   estratègic i procedimental per ajudar a les transformacions que requereix el canvi climàtic. Cada esforç i cada euro invertit en  patrimoni té efecte multiplicador per a la resta i per crear ocupació. Rehabilitar i preservar zones humides és un bon objectiu també per l’economia i el clima. ANEGx ens convoca i vol impulsar aquests objectius.

La coherència i l’empenta amb que afrontem els reptes farà  la tria entre ser optimistes o caure a la resignació impotent.

10 de desembre. C.S. i J.N. (ANEGx)