La visita del conseller Santi Vila a Olot

Tot seguit hi ha dos articles que han escrit companys de l’ANEGx que van anar el dijous passat, dia 6 d’agost, a la conferència sobre la variant d’Olot:

———————————————————————————–

Acte electoral fallit.

El conseller Santi Vila va ser a Olot per la insistència de l’alcalde de la ciutat, que  té el pap ple que li reclamin la variant d’Olot.Un gest ben d’agraïr que els polítics fessin  balanç  de l’acompliment de les  promeses electorals.Però això d’ahir al saló de plens de l’Ajuntament d’Olot més aviat era un nou acte de la cerimònia de la confussió que patim els garrotxins des de fa algunes décades.

El meu company en Joan va tenir l’encert de dir que l’excés de trànsit que travessa la ciutat i els pobles de la Vall d’en Bas es pot resoldre intentant la seva reducció per altres vies i que mentre s’esmerçaven recursos amb aquest objectiu d’una variant que costa tan era oportú que aquesta temps s’aprofités per avançar en estratègies de reducció del trànsit de vehicles de motor i altres mesures que també atenguin la implicació del canvi climàtic en  la questió. Tot això una vegada admès que no es hi ha recursos  en els propers cinc anys. Necessitem aprofitar aquesta moratòria de fet per centrar novament els objectius i els valors que com a societat volem  projectar i transmetre.

Ens cal descartar tics  de la vella política feta de retòriques per mantenir distreta la parròquia dels votants encara que sigui confonent i disfressant, com sol passar a qualsevol partit polític clàssic.

Era l’actitud del Conseller que va dedicar els seus esforços a incitar la percepció de que les inversions del seu departament, que ell ha heretat d’altres mandats i no en pot ser responsable, es concentren a l’àrea metropolitana de Barcelona; ell fa vots per poder reequilibrar això i ,- no us ho perdeu!-, espera que el consens als territoris, és a dir la unanimitat i la manca de crítica als projectes, ha de ser la nostra estratègia per garantir més oportunitats en la confrontació comarques de l’interior contra el pes metropolità. Un discurs tan de socarel CiU, que només poden matissar les dades d’inversions de la Generalitat: percentatges i ràtio d’obra pública BCN/comarques. Ara mateix  em sorprènc de que un responsable polític es dediqui a activar els tòpics i els prejudicis per fidelitzar la seva parròquia.

L’altra va ser la opinió de l’alcade, amb un posat dramàtic certament escaient, que va considerar la necessitat dels desdoblaments: de la variant d’Olot, de la de Banyoles, de la de Girona, de la de Figures i de la carretera de Figueres a Besalú… per tal d’evitar el cost en accidents que comporta l’actual situació. Aplicant aquest criteri inquieta pensar quina solució aporta a la sinistralitat a dins  de la ciutat, si vol doblar els espais per vehicles o bé optar de veritat per les àrees de vianants que poden fer del nucli antic un espai atractiu pel comerç i els serveis. Si la solució de la sinistralitat és només desdoblar i crear més rotondes i variants ens estem perdent alguna part important de la reflexió. El Sr. Alcalde, el Conseller i alguns dels assistents han de fer  un cop d’ull a les alternatives que pacifiquen les comunicacions als indrets europeus en els que ens convindria emmirallarnos.

Les regions europees que ens haurien de servir de model despleguen una altra gamma d’estratègies: incentivar i millorar els transports públics, (inclòs el tren, ja  n’havíem tingut el segle passat i la orografia era la mateixa d’ara Sr. Alcalde!), retirar de la circulació els sectors urbans que no havien estat dissenyats pels trànsit tan intens que pateixen. Afavorint el transort collectiu i l’ús de la bicicleta i altres estratègies complementàries com els vehicles compartits, vehicles elèctrics… és  els que ens toca fer sense excuses.

Això seria un bon programa de compromisos per una legislatura nova, per un país nou que reconeix i confia en els seus recursos, el primer dels quals és la intel-ligència humana i la honestedat dels governants. El que vaig veure l’altra dia amb el Conseller Vila i l’Alcalde Corominas és un xic més de la vella cantarella de polítics sense horitzons ni valors: més engany i confussió als seus propis votants.

Carles Santaeulària

——————————————————————————

Olot i Garrotxa, encarades al futur?

La situació actual del comportament de la societat, a escala local i global, ens dirigeix a l’abisme; però la crisi sistèmica que vivim és una oportunitat per reflexionar sobre els hàbits individuals i col·lectius. La crisi econòmica és la principal preocupació de la societat a dia d’avui; però des d’una òptica holística, ecològica, on l’espècie humana és una peça més de la terra, la crisi més important és el canvi global. Aquest canvi global integra el canvi climàtic, com a pertorbació d’origen humà més rellevant i mediàtica; però també integra la sobreexplotació dels recursos naturals, la contaminació del medi natural, la homogeneïtzació dels ecosistemes, el deteriorament de la biodiversitat, o la introducció d’espècies que esdevenen invasores i perjudicials pels equilibris naturals, entre d’altres.

Així doncs, ens trobem davant d’una problemàtica cabdal, d’origen humà, que ens passa i passarà factura. Només redreçant el nostre comportament individual i col·lectiu, des d’un punt de vista integral, ens portarà a una situació esperançadora pel futur de les persones que creixen i han de venir. A Olot i comarca ara tenim una oportunitat immensa per començar aquest canvi. Unitats familiars, col·lectius socials, empreses i administració podem agafar-nos de la mà per fer que aquest canvi sigui possible, sòlid i avalat per la prosperitat que portarà. És un canvi que de fet ja ha adoptat una fracció petita de la població, però que s’ha d’escampar àmpliament perquè tingui un impacte positiu contundent.

El passat dijous dia 6 d’agost, l’alcalde Josep Maria Corominas i el conseller Santi Vila van explicar el traçat de la variant d’Olot que volen executar quan hi hagi pressupost. Com van dir, aquesta obra és indiscutible, inajornable i és un compromís del govern per la comarca de la Garrotxa. Per sort, el moment econòmic que viu el país permet que tinguem temps de reflexionar i de buscar la millor solució pel trànsit d’Olot i Les Preses, ja que fins d’aquí uns anys no hi haurà finançament per començar a executar les obres. Aquesta demora en l’execució d’aquesta variant o autovia ens regala un punt d’inflexió per triar el futur de la nostra comarca, el nostre país i el món global.

Ara és un bon moment per pensar i decidir tots i totes si volem una comarca que visqui amb respecte ambiental i social o si, en canvi, volem una comarca que mica en mica quedi engolida pels patrons globals del progrés insostenible. Ara podem decidir la comarca de la qualitat, basada en els valors i la salut integral, o la comarca de la quantitat, basada en el rendiment econòmic, que apunta un futur poc esperançador. Tenim la opció de triar entre col·lectivitat-humanitat i individualitat-diner.

Ens podem fer unes quantes preguntes en aquesta direcció: volem la comarca dels milers de porcs contaminants que vénen d’altres territoris cada dia o volem la comarca referent en turisme sostenible i menjar de qualitat? volem la comarca que respira aire fresc i sa o la comarca que inhala fum de camions? volem la comarca de les grans superfícies comercials de capital extern o les empreses i comerços familiars de proximitat? Volem esdevenir referents en l’adaptació intel·ligent al canvi climàtic o volem ser còmplices de la contaminació de les aigües, l’alimentació de baixa qualitat i l’augment del canvi climàtic?

Si volem la segona opció i ser una comarca que es deixa emportar per la inèrcia actual de manera irresponsable ateses les previsions futures i la situació actual, ens toca defensar la carretera 2+2, o 1+2, o 1+1, i executar les obres com més aviat millor, quan hi hagi la partida pressupostària de 125 milions d’euros. Per altra banda, si volem ser la comarca harmoniosa i intel·ligent, esperançadora per les generacions futures i adaptada a les previsions de canvi climàtic, hem de començar a treballar conjunta i cooperativament famílies, col·lectius, empreses i administració, des d’ara mateix, per canviar els hàbits i, al mateix temps, reduir de manera dràstica el trànsit d’Olot i comarca: podem ser més ambiciosos amb el pla de mobilitat urbana i destinar carrers a l’ús de la bicicleta, fer carrils bici i crear incentius fiscals per famílies que es mouen en bici i a peu; podem donar suport a un transport públic pràctic i econòmic; podem coordinar horaris de centres educatius i laborals per optimitzar els desplaçaments diaris; i podem limitar el nombre de vehicles contaminants a les vies públiques.

Tot esperant els 125 milions d’euros, podem ser creatius i, a més de reduir el trànsit per sota els 10.000 vehicles diaris al vial Sant Jordi, podem eliminar la pudor dels porcs a les Preses i al vial Sant Jordi, buscant sistemes antipudor per als camions, entre l’entrada d’Olot i l’escorxador. Durant aquests anys d’espera obligada, podem començar la transició alimentària (reducció del consum de carn, augment del consum de productes ecològics, consum equilibrat, etc.), que a la llarga ajudarà a canviar el model comarcal basat en la indústria porcina cap al model basat en l’alimentació saludable (respectuosa, ecològica i de proximitat), el turisme sostenible i altres sectors, de manera que no es perdin llocs de treball, sinó el contrari, que augmentin i millorin les condicions laborals.

Si volem ser una comarca de la Garrotxa i una ciutat d’Olot ben encarada al futur, si volem apostar per la millora de la humanitat i el seu entorn, si desitgem millorar la salut integral de les persones, només cal que canviem hàbits diaris i que els ajuntaments hi donin suport de manera prioritària, igual que tenim clar que és prioritària l’educació de qualitat dels nostres fills i filles. És des del nivell municipal que tenim la responsabilitat de fer-ho. Si ho fem així, segurament d’aquí quatre o cinc anys veurem clar que hem d’invertir els 125 milions d’euros (promesos) per fer infraestructures verdes o ferroviàries, i oblidar les vies que promouen vehicles contaminants.

Joan Naspleda Feixas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s