Documents

Document enviat a OGAU (Oficina de Gestió Ambiental Unificada de la Generalitat de Catalunya) el dia 23/01/2016.

 

AL.LEGACIONS a l’ AMPLIACIÓ de l’ escorxador d’ Olot Meats SA

Formulades dins del termini d’exposició pública del projecte que s’ha donat a conèixer en aquest

ANUNCI d’informació pública sobre la sol·licitud d’autorització ambiental de l’activitat d’escorxador de bestiar porcí, promoguda per Olot Meats, SA, al terme municipal d’Olot (exp. G1AAI140114).

Introducció.

Massa sovint es vol associar la crítica mediambiental i els posicionaments ecologistes amb actituds contràries a les inversions productives i a la creació de riquesa i ocupació.
Cal tenir en compte que una perspectiva ambiental, en el seu sentit literal, ajuda a situar els projectes i les inversions en un punt en que la pressió competitiva i empresarial, a més de costos i beneficis, interactua amb un entorn viu, des del punt de vista social i ecològic. Sense aquest esforç de perspectiva, la dinàmica del mercat amaga i externalitza costos socials i ambientals, entesos com a despesa des de la perspectiva del benestar de les comunitats directa i indirectament afectades.
La incidència en el mercat laboral, no necessàriament positiva, els efectes immediats i diferits, propers i allunyats a les comunitats sigui per recursos utilitzats o per les pèrdues d’oportunitat compromeses han de ser ponderats i compatibilitzats .
Un projecte amb una visió ajustada completa els requisits i les normatives legals i administratives amb una bona prospecció dels impactes previsibles i adopta estratègies proactives amb els interessos globals de les comunitats, socials i ambientals, sobre les que s’ha de sustentar.
Concretament en el projecte de l’ampliació de l’escorxador de bestiar porcí de l’empresa Olot meats no s’hauria de considerar només el balanç comptable de la inversió com el determinant exclusiu de la tria de decisions. Si bé és cert que cal situar la productivitat en el context competitiu que el faci rendible, convé també tenir present altres valors afegits que configuren la competitivitat i la qualitat com un conjunt en el que s’inclouen les mesures de control, mitigació i adequació o compensació dels impactes a l’entorn. No tan sols per una qüestió d’imatge corporativa, també com una part del contingut tecnològic entès de la manera més intel·ligent i profitós.
Aquesta ampliació de l’escorxador no haurà de competir només en el context català i espanyol, també en el mercat europeu en el que les empreses capdavanteres de l’activitat s’esforcen a donar contingut a la «qualitat ambiental total» que el client i el consumidor valoren de manera creixent, i especialment en el sector alimentari. Si aquest tractament exigent de la qualitat ambiental s’avalua com a un element determinant de la tria del client i consumidor els costos que en deriven es poden tenir com una inversió que repercuteix en el compte de resultats. Fer les coses be, tan bé com es pugui des del punt de vista ecològic i social i fins i tot adoptar de partida una posició capdavantera en aquests terrenys pot ser un factor decisiu de la productivitat.
Així hem de defensar el nostre posicionament no pas com un obstacle a la creació d’ocupació i riquesa si no com una contribució efectiva i productiva a la consolidació del benestar i el progrés social i a la preservació de la diversitat i riquesa ambiental que té una traducció econòmica i patrimonial indiscutible més enllà del que en un moment determinat recullin uns concrets balanços financers o empresarials. Sense que hagi de ser necessàriament incompatible o contradictori amb els valors i les prioritats que empresaris i ecologistes, per separat o de forma coincident, propugnem.
Els punts crítics comentats a continuació i el següent argumentari son complementaris a les al·legacions pròpiament dites i formulades al final :
1. Consum d’aigua, tractament i abocament.
El document ‘Memòria OLOT MEATS, S.A. Ampliació Autorització Ambiental Usos de l’aigua de Berenguer Enginyers, SLP’ parla d’una concessió per extracció del freàtic mitjançant pous, que també abasteixen altres indústries de la zona que tenen consum molt inferiors. D’aquest recurs es preveia una disponibilitat de 300.000 m3 anuals, una quantitat molt significativa si tenim en compte que el consum de la ciutat d’Olot s’abasteix actualment amb els dipòsits situats al Montsacopa amb una capacitat molt inferior a aquesta demanda.
La previsió de l’ampliació d’Olot Meats d’incrementar fins a pràcticament doblar aquesta autorització compromet la disponibilitat d’aprovisionament malgrat que el recurs situa la extracció a l’àmbit de la la conca del riu Riudaura, aparentment allunyat de les captacions per consum domèstic de la ciutat d’Olot situades a les rodalies del Parc Nou. Els freàtics disponibles se situen a una fondària a la que es confonen els orígens potencials de recàrrega, òbviament situats als nivells orogràfics de cota superior, siguin la vall de Riudaura o sigui la plana d’En Bas.
Aquest aspecte resulta crític si atenem la previsible evolució i els canvis de règim climàtic amb la consegüent disminució de la pluviometria en els terminis de funcionament de la nova ampliació. No s’ha atès ni considerat de manera fiable aquest aspecte i això obliga a redefinir les estratègies de captació, utilització i gestió de l’aigua. Al nostre entendre això no ha de tenir grans dificultats ni compromet la viabilitat de l’ampliació.
Només cal veure les dades de consum a la pròpia memòria que preveuen per neteja un ús de 1200 m3/dia, exactament el doble del necessari pel consum de procés productiu pròpiament dit (600 m3/dia).
Entenem que cal un replantejament de la depuració i ús que permeti establir un cicle tancat de l’aigua de neteja per optimitzar i adequar al sentit comú les possibilitats reals i raonables per la reutilització d’un recurs estratègic per l’empresa, però també per la ciutat i pel conjunt de la comarca.

Usos de l’aigua
Procés Productiu
600,0 m3/dia.
Neteges
1.200,0 m3/dia.
Domèstic i Sanitari
200,0 m3/dia..
TOTAL
2.000,0 m3/dia

Consum mig horari 125,0 m3/h
Consum mig diari 2.000,0 m3/dia.
Consum anual 500.010 m3/any

Memòria OLOT MEATS, S.A.
Ampliació Autorització Ambiental Usos de l’aigua// Berenguer Enginyers, SLP Pàgina:25
Els problemes relatius a aquest apartat tenen una importància màxima per modular i fer compatible aquest ampliació amb els cursos fluvials i respectant el marc legal; no es veu en el projecte el capteniment necessari dels redactors de la memòria :

Com que Olot Meats té la previsió d’augmentar el número de sacrificis i en conseqüència el volum d’aigua a utilitzar, ja que cal mantenir els estàndards de neteja i seguretat alimentària, es fa necessari sol·licitar una modificació del volum de concessió atorgat. En aquest sentit, l’empresa ja va sol·licitar a l’A.C.A. en el mes de febrer de 2012, un augment de concessió de fins a 600.000 m3/any per la previsió de creixement empresarial.

Es preveu que en breu s’assoleixi una xifra de sacrificis diaris de 10.000 porcs, fet que implica un
consum anual d’aproximadament 500.000 m3, si s’aplica una empremta hídrica de 165 L x porc,
a una raó de 300 dies any.
Tot i que com ja s’ha esmentat la massa d’aigua presenta una pressió per extracció elevada, es
considera que un augment de 200.000 m3 no afectarà de manera negativa a les reserves
quantificades (14,0 hm3/any segons la Fitxa de Caracterització de la Massa). Si aproximadament
es realitza una extracció 12,2 hm3/any, l’augment de volum a sol·licitar només representa un 1,64
%, xifra que es valora molt baixa.
Aquesta variabilitat de la transmissivitat, al tractar-se d’un aqüífer semi-confinat i amb connexió
amb els cursos fluvials, pot ser degut a la variabilitat meteorològica, de fet, quan es va fer la feina
de camp (12 de maig de 2015) feia una temporada llarga de baixa pluviometria.

ESTUDI D’EFECTES MEDIAMBIENTALS DE L’ABOCAMENT D’OLOT MEATS, SA A LA RIERA RIUDAURA PER UN INCREMENT DELS CABALS A ABOCAR, AL TERME MUNICIPAL D’OLOT
signat per Josep M. Castells de DAC Solucions Mediambientals, SL
7. Conclusions
És per aquest motiu que tenint en compte els paràmetres que són objecte de seguiment per part de l’ACA, i amb les dades que actualment disposa l’administració hidràulica catalana, per a poder complir amb les objectius de qualitat previstos caldrà ajustar el sistema de depuració quant al paràmetres fosfat, afavorint la seva decantació.
Esmentar que s’ha contactat amb el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa SIGMA per intentar conèixer la incidència que suposaria la desconnexió de l’abocament de les aigües residuals d’Olot Meats, SL de l’EDAR d’Olot.
Segons es desprèn de la conversa, el Consorci Sigma i la delegació de l’ACA a Girona han estudiat de manera conjunta aquesta desconnexió i han conclòs —tot i no disposar de dades concretes— que es veu factible l’abocament directa a llera atès que tindria lloc aigües avall del de l’EDAR d’Olot i pels beneficis globals per al medi receptor (cal tenir en compte que la desconnexió suposaria una millora substancial en el funcionament de la instal·lació municipal i, conseqüentment, de la qualitat del seu abocament).
Així mateix, cal tenir en compte que el cabal circulant del medi receptor es veu altament incrementat pel cabal procedent de l’EDAR d’Olot, fet que comporta que la incidència directa de l’abocament d’Olot Meats, SL sigui molt menor al considerat.
No obstant això, la seva avaluació concreta i la quantificació no es pot efectuar atès que —tal i com s’ha dit anteriorment—, no es disposen de dades reals dels efectes sobre l’abocament de l’EDAR d’Olot.

De manera constructiva, i per anar per feina, demanem que es reconsideri totalment aquest aspecte de la concessió d’ampliació de la captació de recursos freàtics, estretament vinculada a la depuració i al reciclatge i tractament de residus i també a l’eficiència i aprofitament energètic. Optar per la millor tecnologia disponible i implementar un esforç innovador adient situa qualsevol projecte d’aquest abast en el millor context d’eficiència, productivitat i posicionament competitiu. Apostem per un objectiu de reutilització de l’aigua de neteja, reenviada des de la planta potabilitzadora, EDAR de La Canya, que ha de ser recuperada, modernitzada i posada en funcionament com a mesura indissociable a l’autorització de la concessió. Completada amb una planta de tractament de fangs, de composició no analitzada a la documentació disponible, però presumiblement equiparable a purins i restes biològiques en dilució i suspensió, susceptibles de ser tractats en digestor del que s’ha de recuperar el gas resultant per consum de la pròpia EDAR, del taller de tractament de triperia o de l’escorxador.

2. Energia, estalvi i producció

L’aportació d’energia és un dels elements vitals per qualsevol procés industrial, tan com ho pugui ser la matèria primera, la tecnologia, el producte, el mercat, els residus, els efectes ambientals, el marc legal i normatiu… i amb implicacions transversals i concomitants en tots els aquests aspectes; l’evolució dels costos i les efectes ambientals d’aquest consum son paràmetres que permeten inferir el capteniment de la gestió de qualitat total que dirigeix una empresa.
Qualsevol inversió a partir de cert llindar ha de tenir en aquests paràmetres una visió estratègica focalitzada en l’estalvi i no tan sols per optimitzar els costos corrents. La possible i previsible evolució imminent, que no depèn només del preu dels combustibles fòssils, gas natural i altres hidrocarburs, s’orienta d’acord a criteris derivats de les Conferències Mundials contra el canvi climàtic que inspiren les aplicacions normatives i les directives europees, transposades en legislacions estatals i locals.
Una certa visió estratègica, per mínima que fos, hauria de concretar en un projecte com el d’aquesta ampliació de la planta Olot Meats les mesures d’optimització i estalvi energètic, explorar recuperacions energètiques en modalitats de cogeneració, reciclatge o recuperació de residus, cobertes útils per captació solar tèrmica o fotoelèctrica… Resulta indicatiu que a tota la memòria només hi hagi els càlculs de consum en kilowatts provinents de la xarxa elèctrica o de la xarxa de distribució de gas natural.
Molt probablement els residus generats també poden constituir, a més d’un problema significatiu de gestió amb un enfocament tan limitat com el que ofereix la memòria, una oportunitat, amb certa recerca tecnològica imprescindible, per optimitzar la seva gestió amb un estalvi de costos ambientals i amb tota probabilitat també de costos de funcionament.

3. Territori i usos de les vies de comunicació, accessos.

En aquest apartat de territori hi podem incloure una reflexió de caràcter més general des del punt de vista de la comarca de la Garrotxa. Aparentment la tendència a generar un clúster industrial especialitzat en el sector de la indústria agroalimentària del porc i els seus productes enforteix les capacitats, afavoreix les sinergies de coneixement, equipament industrial i el posicionament en el mercat. Això no obstant aquesta simplificació significa una feblesa delimitada per la mateixa raó. Qualsevol fluctuació de les tendències del consumidor final i dels mercats gravita de forma determinant sobre aquesta activitat industrial concentrada.
Detectem una pèrdua d’oportunitat en focalitzar i especialitzar el teixit productiu amb febleses i riscos incorporats. Esmentarem les successives alarmes alimentàries que interfereixen aquesta fluctuació i és pertinent recordar que hi ha una tendència nutricional creixent que qüestiona la dieta que incorpora molt d’embotit i carn processada. Un dels darrers informes de la Organització Mundial de la Salut ha tingut un impacte en el posicionament i la imatge del sector que actua de forma insidiosa però indefugible.
El sector primari de la comarca, la seva agricultura i ramaderia han de tenir en la producció alimentària una diversificació més equilibrada. Posar tots els ous al mateix cistell i omplir aquest cistell al límit de la seva capacitat, o més enllà, és un comportament imprudent i tan arriscat que convé fer una reflexió objectivada i externalitzada als gestors econòmics i administratius implicats.
Els accessos i les vies de comunicació no poden estar dimensionats i condicionats fins al punt en que hi ha una perspectiva ‘impostada’ de que les vies de comunicació com el túnel de Bracons és van construir per la pressió i d’acord a les necessitats del sector. Aquesta perspectiva esbiaixada ha fet perdre la capacitat de ponderació suficient i postergat les opcions de connexió ferroviària que alguns sectors considerem més eficient, necessària i, per això, prioritària.

4. Residus, tipologia, reciclatge i tractament.

Aquest escorxador amb capacitat per sacrificar 3 milions de caps de porcí hauria de garantir una gestió proporcionada i exigent al volum de residus, subproductes i materials susceptibles d’aprofitament o de perillositat i toxicitat. En aquest sentit la nau de triperia adjacent és coherent i fa possible optimitzar costos i controlar riscos en l’aspecte dels residus del paquets intestinals de tots aquest animals i el seu tractament.
Hi ha una tipologia detallada d’altres subproductes: mucoses, greixos, pèls… i també els esmentats paquets intestinals que es processaran a la nau nova destinada a Taller de tripes annex. Es troba a faltar la previsió quantificada de residu que s’arrossega amb aigua, utilitzada tan sigui en el procés productiu pròpiament dit com a la neteja en general: instal·lacions, animals vius i canals, camions i naus. Una part significativa de la problemàtica del residu i de la porqueria és soluble i es preveu que sigui enviada a través del nou col·lector a l’antiga EDAR de la ciutat d’Olot, situada a un 2 km aproximadament.
Quines son les magnituds d’aquest residu?, quina la seva composició?, quina pot resultar la seva gestió més adequada?, és contemplada només la deposició a abocador dels fangs de la depuradora? Es pot avaluar alguna valorització del residu resultant? S’ha analitzat la oportunitat de la bio-digestió controlada amb aprofitament energètic dels gasos resultants?.
OGAU acorda que aquesta obra es considera prou diferenciada i distant per ser objecte d’un estudi d’impacte ambiental específic i això té el seu fonament.
Però per dimensionar i projectar adequadament aquesta planta de tractament, més les seves derivades, és imprescindible disposar de l’estudi de dades del volums a tractar i de les proporcions i tipologies d’impropis que l’aigua a tractar incorpora.
Reclamem com a necessari avaluar les diverses opcions de tractament, confrontant les millors modalitats i opcions disponibles amb criteris de compatibilitat ambiental, amb la visió del patrimoni natural que les administracions local i autonòmica es veuen obligats a incorporar en compliment de la normativa vigent i atenent també, és clar, costos tecnològics i econòmics.

5. Emissions de gasos i olors
Sembla inqüestionable que els camions de transport de porcí deixen un rastre olfactiu característic i ofensiu que es fa sensible especialment a les travesses urbanes de les rutes habituals. Aquesta molèstia afecte de manera concentrada el veïnatge de l’escorxador com s’ha posat de manifest en diferent informacions als mitjans de comunicació i dels que l’alcalde la ciutat s’ha fet ressò, encara que sigui per diluir i justificar parcialment aquest efectes no desitjables.
Cal restar alerta per que si es projecten accessos i molls de càrrega a la banda sud, al carrer de França, aquesta molèstia es veuria incrementada per estar més directament orientada al barri sobre el que recauen les principals afectacions i emissions de sons i olors molestos, el del Morrot/Pla de baix.
Resulta imprescindible reconèixer aquest fet i actuar en conseqüència per evitar de seguir externalitzant els costos ambientals i les molèsties de l’activitat proposada.
Aquests nous accessos i molls de descàrrega han d’operar dins d’estructures constructives tancades i completament aïllades de l’exterior des del punt de vista sonor i olfactiu i això no és tecnològicament complexe amb portes, parets i coberta adequadament projectats i construïts per segellar i amb la finalitat d’evitar aquest impacte sobre el medi social i natural de l’ampliació projectada.

El barri del Morrot seguirà fent pudor fins a l’estiu http://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/12285/barri/morrot/seguira/fent/pudor/fins/estiu

Els veïns del Morrot es queixen de la forta pudor de l’escorxador de la Garrotxa
http://www.eldigitaldegirona.com/video-els-veins-del-morrot-es-queixen-de-la-forta-pudor-de-lescorxador-de-la-garrotxa/

Escorxador amb dubtes 11 de febrer de 2014 http://www.radiolot.cat/noticies/escorxador-amb-dubtes/

6. Contaminació acústica, sorolls

Aquesta indústria arrossega un perfil notablement molest i conflictiu pel veïnat proper, especialment per habitatges del barri del Morrot/Pla de Baix situats a partir de cent-setanta metres de distància en línia recta i en un terreny més elevat que facilita i potencia la transmissió del soroll ocasionat en el funcionament de les instal·lacions existents i prèviament a l’ampliació projectada, a una cota aproximadament de vint metres de desnivell superior.
El fet que sigui una instal·lació important per un sector productiu fonamental per la ocupació industrial de la ciutat ha influït amb tota probabilitat amb la dificultat per prendre resolucions taxatives des de les administracions locals que condicionin i obliguin a prendre les mesures correctores possibles i necessàries.
La reforma plantejada preveu crear molls de càrrega i portes d’accés a la part posterior encarada al carrer de França i que es troba confrontada a les àrees habitades més sensibles a les repercussions ambientals, principalment per contaminació sonora i de males olors. Potencialment això podria incrementar les afectacions provocades pel funcionament de l’escorxador al veïnat de Morrot/Pla de Baix; el que es veu en el projecte i la Memòria ambiental és molt preocupant per aquesta raó.
Això fa que aquesta ampliació hagi de tenir molt present i com a prioritàries les mesures correctores necessàries o esdevindrà incompatible amb la normativa vigent i amb els drets de les comunitats veïnes.
Si ara les immissions sonores es troben perillosament al límit de la legalitat vigent, és previsible, si no es prenen les mesures que aquí reclamem, que els impactes esdevinguin insostenibles i conflictius per la ciutat.

Els nivells d’immissió sonora previstos a l’ambient exterior
Dia
Vespre
Nit
matí 65,00
tarda 65,00
nit 55,00
Els límits legals es troben a prop d’aquestes magnituds, per això cal assegurar amb mesures correctores que accidentalment no es superin; també és previsible que els mesuraments independents i fiables detectin situacions sancionables d’acord amb les que, de fet, el veïnat es veu obligat a suportar fa temps.
Font de dades: Berenguer Enginyers, SLP , OLOT MEATS, S.A. Annex núm. 8 Pàgina:11 de 12

Atès que les cobertes poden tenir fugues sonores determinants i no sembla que hagin estat considerades en el projecte aquestes eventualitats proposem que es tracti de forma específica aquesta problemàtica. Possiblement un aprofitament d’energia fotovoltaica o solar tèrmica, pel seu efecte barrera indirecte, pot ajudar a aquesta finalitat i al mateix temps establir un font d’ingressos i una certa suficiència energètica que no ha estat prevista i es pot amortitzar a nivell financer previsiblement.

7. Llocs de treball i qualitat de l’ocupació.
A la situació actual de greu crisi ocupacional, malgrat que la comarca es trobi aparentment menys perjudicada estadísticament, l’empresa i el sector de la indústria alimentària en el que es troba constitueixen la principal font ocupacional de la industria local en aquests moments; si hi comptem la demanda vinculada de les indústries auxiliars del sector del metall, packaging, plàstic i altres repercussions econòmiques indirectes la conclusió serà que es tracta d’un dels principals generadors de riquesa i la primera font d’ocupació de la comarca de la Garrotxa.
Però la creació directe de aproximadament dos cents llocs de treball, pel que fa a ‘Olot Meats SA’, no ha de distreure les dades perfectament millorables pel que fa a la qualitat d’aquest ocupació. La contractació majoritària dels operaris en condicions de fals autònom constitueixen un eventual frau de llei de la normativa laboral i poden ser objecte de les inspeccions dels organismes administratius competents i que la Generalitat hauria de garantir d’ofici i de forma integrada a l’avaluació i autorització d’aquesta ampliació.
El fet de que una part significativa dels treballadors i tècnics provinguin de la comarca d’Osona, o d’altres de properes, és també qüestionat amb fonament per diverses raons.
Vorejar la il·legalitat o forçar en extrem les condicions laborals no és cap garantia per la productivitat ni per la sostenibilitat de cap projecte productiu. Malgrat no sembli pertinent a alguns exposar-ho en aquestes al·legacions serà positiu si aquesta queixa arriba a alguns dels que tinguin la responsabilitat de canviar o de corregir els abusos.

8. Tramitacions i permisos

De la consulta dels informes ara exposats en traiem un interrogant pel que fa a antecedents del projecte amb l’administració, OGAU l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada i pel que fa a la disposició de l’empresa amb la normativa i les obligacions corresponents.
Es dedueix que el permís de funcionament vigent era per una quantitat al voltant de 3500 caps de porcí sacrificats al dia; sembla ser que a l’actualitat l’activitat és notablement superior a la d’aquest autorització. Falta més transparència en això, no cal veure la voluntat de posar pals a les rodes en aquesta exigència, un projecte que no respongui i compleixi la normativa vigent és qüestionable des de molts punts de vista i , abans o més tard, el propi mercat i les empreses relacionades, en la mesura que en pugui resultar competència il·legítima, els hi han fer saber.
Si l’administració ha de demanar que es completin els informes o denega algunes actuacions en primera instància pot ser degut a diversos fets. Potser que es tendeix a en que l’aportació d’aquests informes no és més que una tramitació farragosa i retòrica, amb una excessiva confiança . Això seria una percepció arrogant de l’empresa amb el marc legal que no és acceptable. També pot partir de la base de que les administracions relacionades s’inclinin amb certa condescendència per un actor econòmic, un gestor en altres supòsits, que mereix una atenció a part i preferencial per les raons que sigui. Això tampoc seria admissible.
Seria millor que l’empresa actués de manera proactiva amb la seva responsabilitat en relació al patrimoni comú: els recursos naturals i que se’n sentís responsable més enllà de la utilitat o el benefici que en pugui obtenir.
És convenient activar mecanismes de seguiment dels impactes amb participació directe i reconeguda dels perjudicats com a model de mitigació, compensació i correcció dels efectes indesitjables a l’entorn social proper.

Per aquestes raons i d’acord amb el que preveu la legislació aplicable, pels drets i interessos de les comunitats veïnes, amb una implicació adequada dels valors socials i ambientals, per la preservació del patrimoni natural i també per la bona realització del projecte volem formular aquestes propostes de millora i que formulem de manera expressa i deliberada constructivament com a propostes de millora a implementar i com a
AL.LEGACIONS

1. Activar un mecanisme, comissió paritària de veïns i tècnics o representants de l’empresa, de seguiment dels impactes amb participació directe i efectiva dels potencials afectats i perjudicats de l’entorn social proper.

2. Detallar la previsió i els càlculs quantitatius i qualitatius de residu que s’arrossega amb aigua i que ha de ser processada a la pròpia planta o a la EDAR rehabilitada.

3. Plantejament correcte i rigorós de la depuració de les aigües utilitzades que permeti establir un cicle tancat i de reutilització de l’aigua de neteja. No es coherent autoritzar l’ampliació abans de tenir adequat, finalitzat i en funcionament el sistema de tractament de les aigües residuals i sense tenir un detallat informe de les previsions de quantitats i qualitats del contaminants i residus a processar.

4. Mesures d’optimització i estalvi energètic, explorar recuperacions energètiques per cogeneració, reciclatge o recuperació de residus, cobertes útils per captació solar tèrmica o fotoelèctrica; que també actuar com a barreres protectores de les emissions sonores (veure 5).

5. Millorar i optimitzar l’aïllament tèrmic i acústic de les cobertes aprofitant per fer captacions energètiques solars, tèrmiques i/o fotovoltaiques. Aquesta inversió amb un doble objectiu reducció dels impactes al veïnat i estalvi per captació d’energia.

6. Els nous accessos i molls de càrrega han d’operar dins d’estructures completament segellades i aïllades de l’exterior des del punt de vista acústic i olfactiu. (veure també 4 i 5) per evitar els impactes sobre tot a les àrees habitades properes, especialment els carrers de França, Rocabruna, Ramon Berenguer i altres.

7. Afavorir la ocupació de qualitat, amb respecte escrupolós de la legalitat vigent i dels drets dels treballadors i prioritzant la ocupació de proximitat, com una forma de vinculació i reconeixement a la comarca i a les comunitats veïnes

8. Crear i dotar un projecte d’investigació tècnica per desenvolupar un programa de metanització i aprofitament energètic dels fangs resultants obtinguts a la vella EDAR de La Canya cedida a l’empresa.

9. Els plans d’emergència per eventualitats fortuïtes han de respondre a l’increment de riscos relacionat amb l’increment de l’activitat. Les mesures correctores de les emissions de gasos no es poden limitar a la mera construcció de noves xemeneies sense especificar les prestacions i característiques. La transparència d’aquesta informació és imprescindible per evitar i reconduir la relació amb el veïnat, seriosament castigat i legítimament molest pels precedents.

Finalment volem remarcar les expressions recollides a la memòria exposada, remarcar els compromisos adquirits pels promotors dels projectes i recordar a les administracions les obligacions que estan compromeses a exercir.

Responsabilitat Medi Ambiental
L’establiment donarà compliment als aspectes que li siguin d’aplicació en relació a:
 Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat ambiental.
 Reial decret 2090/2008, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de
desenvolupament parcial de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat ambiental.
Amb l’objectiu de fomentar la prevenció i evitar o minimitzar els possibles danys ambientals
significatius, per contaminació, causats per qualsevol activitat econòmica o professional, pública o
privada (anomenats genèricament operadors). I si es produeixen aquests danys, garantir-ne la
reparació, i en particular protegir les espècies de flora i fauna silvestres, els hàbitats, les aigües
superficials i subterrànies, la ribera del mar i de les ries, i el sòl.
Signat a Olot a dia 23/01/2016
Carles Santaeulària i Serra
DNI 40277875E
tèlf 636 58 69 58

Agrupació Naturalista
i Ecologista de La Garrotxa
Mas Les Mates, Pol. Les Mates s/n 17800 Olot
naturalistesgarrotxa@gmail.com
https://anegarrotxa.wordpress.com
http://www.facebook.com/anegx.garrotxa