Viatge als boscos d’Entreperes

Viatge al boscos d’Entreperes. ANEGx i veins

16 de juny de 2018

Accés al document amb fotografies AQUÍ

Una matinal de finals de primavera, una dotzena d’ANEGx’s acompanyats d’ habitants del veïnat caminem per veure la gestió dels boscos, principalment de propietat pública, per veure l’evolució de les actuacions que van generar molta polèmica ara fa deu anys, i alerttats per actuacions recents, sobretot a prop de la riera de La Quintana.

Hi ha professionals del sector de la gestió ambiental d’espais protegits, i concretament de boscos, que es declaren partidaris de respectar l’evolució o successió natural de les masses forestals, de minimitzar les intervencions i de reduir els impactes humans. Professionals d’altres àmbits estan posant de manifest, a més del valor patrimonial natural, beneficis terapèutics pels humans dels boscos madurs (enllaç ref).

La majoria dels boscos de la comarca son succedanis de la gran explotació del carboneig de la primera meitat del segle passat i tenim imatges de muntanyes avui espessament arbrades que eren turons i costers aprofitades fins a l’extenuació. La pèrdua de boscos madurs a Catalunya i també a la Garrotxa són molt greus i és urgent vetllar per preservar-los (enllaç ref)

En aquest sector els boscos d’avui son en bona part matarrades de rebrot d’alzina o plantes de pi colonitzador, successor de tales de mata rasa històriques.

Sortim d’aquest debat i resumim impressions i opinions:

    1. Que l’actuació a forest pública hauria de ser exemplificant, per tant comprensiva, explicada, pedagògica, dialogant i si pot ser consensuada fins i tot.
    2. Cap justificació per actuacions il.legals i que poden ser objecte de penalització, si les fa un particular. Afectar espècies protegides no té justificació i va ser un dels motius flagrants de queixa de la primera actuació, que començava el 2008. Es van recollir proves de boix grèvol ben visible i desenvolupat tallat arran, els veïns tenen imatges d’exemplars tallats que a ells els hauria comportat sancions. Actualment s’ha produït una estassada completa de sotabosc altra vegada on han deixat només els peus d’alzina i alguns pins, en una àrea d’una hactària aproximadament. Segurament s’ha produït una gestió il·legal pel que fa a la destrucció de plantes protegides per llei… En aquesta nova intervenció s’hi ha invertit 5 persones, 200 hores durant aproximadament una setmana, més el cost del transport (Ripoll – Entreperes). La total destrucció del sotabosc és un crim als boscos públics (de tots!) dins una zona PEIN. Quins criteris hi ha? i quins es respecten en actuacions públiques del Departament de Medi Ambient?
    3. Al sector que es va treballar a la primera fase fa 10 anys gairebé no s’ha fet cap manteniment, per sort no s’ha produït cap episodi d’incendi, el riscos del qual haurien estat incrementat per les cortines d’enfiladisses, com l’arítjol, que penjaven seques a la brancada dels pins a les cloterades humides.
    4. Podem entendre que romangui la brancada i part de la biomassa estassada i aclarida, en cap cas pot ser replicable pels particulars no aprofitar, especialment la llenya d’alzina, com a ingressos de retorn de les actuacions. Les matarrades d’alzina sembla que demanen aquesta aclarida per afavorir l’aparició d’exemplars adults com els que ara només son testimonials, prop de Can Pentinet o a racons inaccessibles.
    5. Sota el mas de la Quintana, baixant cap al torrent, les actuacions recents són més contundents i descurades: amb maquinària pesada s’obren camins, sembla que es vulguin terrassar feixes i apareixen alzines arrancades amb la retro i abandonades sobre el terreny. En cloterades humides i també zones molt seques de la solana, que són les de la vessant sud dels boscos d’Entreperes.
    6. El terra pedregós amb una capa fèrtil molt prima apareix remogut arreu amb pèrdua immediata de capacitat vital i de retenció d’aigua i riscos evidents per l’erosió i pèrdua de sòl. No entenem aquesta mena d’actuació amb maquinària pesada dins un PEIN que hauria d’estar declarat parc natural.
    7. La visió naturalista de la biodiversitat i del sistemes ecològics que constitueixen els boscos, conjuntament amb la visió social o humana d’aquests ecosistemes (salut, consum, coneixement), és ignorada per una visió exclusivament productivista inspirada pel consorci de la propietat forestal.
    8. Les mateixes inversions enfocades a un manteniment i la cura sostinguda haurien estat més efectives i socialment han de ser reclamades com a inversions preferent i com una contribució a la ocupació i de suport al poblament nou o al ja existent.
    9. La visió, per part d’excursionistes, veïs, naturalistes, d’aquests boscos on s’acaba d’intervenir per concessió a una mateixa empresa, seria crítica contra les visions ‘expertes’ o “acadèmiques” i despòtiques del Departament.
    10. El valor patrimonial, natural, de biodiversitat, i per tant també social no es fa compatible amb aquest model dràstic i descurat; no tenen més inspiració que la de sectors interessats a l’explotació, que ja es veu com menystenen altres criteris de forma despectiva i ignorant.
    11. El departament ens hauria d’informar de les quantitats de llenya extretes i dels ingressos que n’han obtingut. I fer-ne balanç amb les despeses generades (obrir camí, calculem uns 2 Km de pista nova, transport, feina). L’empresa ‘La Fageda’ va fer la feina, bé els seus treballadors, i això ens fa perdre el respecte per aquest famós projecte social i terapèutic de fa més de 25 anys. Creiem que “La Fageda” hauria d’actuar amb exemple amb una altra manera de gestionar la natura, més harmonitzada amb els seus processos naturals. També haurien de ser transmissors o pedagogs de criteris de respecte cap a la natura i el paisatge en tots els seus detalls (biodiversitat, estructura, processos, etc.)
    12. Farem una crida social per tal que aquest debat sigui conegut i els diferents actors s’hi posicionin. Contribuirem a que la construcció d’una nova república arraconi aquesta modalitat imposada i millorable d’intervencions tan agressives als nostres boscos públics i que les activitats humanes que s’hi duen a terme siguin sostenibles perquè respecten les dinàmiques naturals i la biodiversitat; també volem que s’aposti per a la protecció de boscos madurs.
    13. Encara menys amb els recursos de tots, en boscos comunals i per encàrrec de l’administració que hauria de vetllar pels seus valors globals.
    14. Aquest boscos i muntanyes son valorats pels que hi viuen i pels que els sentim, però no pels que en fan objecte de tesis tecnocràtiques, i els que hi volen, abans de res, tenir benefici econòmic estan desconcertats. Però no han de seguir ocasionant més impactes ecològics que solucions.

Sant Grau d’Entreperes, Alta Garrotxa, solstici d’estiu de 2018.

Enllaços relacionats:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s