Sortida al riu i basses de Can Ramonich

DESAPAREIX EL RIU FLUVIÀ A LA VALL D’EN BAS?20171220_092059(1)

Foto : Joan Naspleda 20 de desembre

Article arrel de la SORTIDA NATURALISTA el 25 nov 2017

Dissabte al matí hem fet una agradable sortida naturalista a  l’anomenada bassa de Can Ramonich  i pel  tram del riu que va del pont de Codella fins a l’antic molí del Collell, a l’alçada de la pista d’atletisme. Temps assolellat i bona companyia de coneixedors del medi natural i gent encuriosida i motivada.

Les observacions naturalistes en sentit ampli, a més de l’interès cultural i de lleure que tenen, indiquen l’estat dels entorns naturals. Així, observacions de mal estat de salut en un ecosistema anticipen conseqüències  amb costos a curt, mitjà o llarg termini  i efectes econòmics en  els aprofitaments agraris i ramaders, turístics, certes alertes sanitàries, etc…..

La situació derivada de la  sequera que patim es tradueix en un escàs curs d’aigua del riu Fluvià en el tram que hem visitat. Aquest dia es veuen  fulles i branquillons  i  l’aigua només s’intueix abans del pont de Codella. La  bassa estacional de Can Ramonich es detecta gràcies a restes de balca als marges ; de l’extensió que havia tingut altres anys, amb més pluja, ara no en queda res;  bé, si! (perdoneu l’ironia), el més semblant a una bassa, llueix en els  purins de granja abocats al camp de l’altra costat de la carretera.

Al Fluvià hi veiem només fulles, un grup de tres ànecs. Al bosc de ribera i als camps hi ha vols de pinsans hivernals, un estol de cornelles, un insòlit pinsà borroner, com a remarcables, juntament amb la confirmació del pas de la llúdriga sota el pont de Codella. Més endavant, riu avall, monotonia espessa de fulles sobre l’aigua soma retinguda per la resclosa del molí. Al passallís de la resclosa hi filtra per sota un líquid de consistència gelatinosa de lluisor irisada que demostra, a part de la falta de corrent, la gran presència de bacteris, ferments i putrefacció derivada de la densitat de descomposició de fulles, i probablement de restes fecals dels purins, potser de fugues o vessaments dels polígons, fàbriques o del tractament de greixos industrials. Els microorganismes que aprofiten els nutrients, consumeixen oxigen de l’aigua i  solen crear sitacions d’anaeròbia i asfíxia a les aigües.

El conjunt de formes de vida de l’aigua, quan arriben al paroxisme de desequilibri de nutrients i oxigen poden morir, conjuntament amb peixos, amfibis, insectes i gent de la flora i fauna que viuen i beuen aigua. Si es tracta de basses en resta el llot fèrtil, sota el qual  moltes espècies han après a reservar els seus hereus. Al riu finalment també es decanta, i precipita la terbolesa resultant en llots i restes al fons de gorgues, o rescloses, que s’arrossegaran quan hi ha revinguda i  anirà a parar al mar per alimentar musclos, sardines, posidònia i altres algues o… escamarlans i llucets de la costa.

Aquest dissabte de novembre l’aspecte del Fluvià és ben  preocupant. Ja fa molts estius que no fleueix gaire dies des dels salts de Falgars o de la riera de Joanetes per la plana dels camps, també s’escola el Gurn del salt Sallent,  del racó de La Cot i Les Preses i del Tirafabes de la Pinya.

On neix el riu Fluvià?, què en queda del seu naixement i de l’ antiga capçalera natural de la Vall d’en Bas?.

A més del règim de pluges, hi ha altres causes per reflexionar. La primera el consum creixent de l’aigua . Tenim a la capçalera del Fluvià tres polígons industrials, ramaderies importants, i molt camp de blat de moro regat amb drag aeri. De la manca de pluja o de les derivades del canvi climàtic  podem escapolir-nos-en la responsabilitat, però no ens servirà de res. Les limitacions  que avui comentem tan aviat com comencem a adaptar nous comportaments millor ens en podrem ensortir o adaptar-nos-hi!.

ANEGx ha impulsat accions de denúncia pels abusos i contaminacions, explotacions il·legals, vessaments, etc…..  Ara tenim molts organismes  competents com l’ACA , ajuntaments i regidories de Medi Ambient, el Consell Comarcal, el Sigma, el PNZVG, els Agents Rurals que ja saben què fer…

Res que pugui semblar pessimisme en aquesta opinió, i acabem amb  tria de propostes a les que se n’hi han d’afegir, descartar i prioritzar. Tenim  necessitat  d’emprendre nous projectes, canvis i reptes. És moment d’accelerar la transformació ramadera i pagesa: no és la quantitat el que importa, sobretot quan el marge de benefici cau per l’excés de producció;  enfoquem la  qualitat i  un nou model productiu adreçat al consumidor final. La indústria i les altre activitats econòmiques no han externalitzar costos ambientals, ni actuar com si els hi deguem sacrificar el futur a canvi de llocs de treball.

El consum energètic és la primera i directe causa  del canvi climàtic, prou que ho sabem!. Tots plegats, particulars, empreses i administracions  cada vegada que engeguem un motor d’explosió, quan malbaratem combustibles fòssils per calefacció o refrigeració ineficient, perjudiquem i  emetem contaminants a l’aire que hauria de ser per  filles i netes… i repercutim a l’escalfament global, el mateix canvi climàtic que ens acaba assecant els rius i les fonts.

Se’ns obre un ventall de nous objectius econòmics i dinàmiques socials derivades d’aquestes dades i indicis i de les seqüeles que pronostiquen.

Proposem també que la recuperació d’hàbitats  naturals, aquí a la vall algunes antigues zones humides,  tindrà efectes a escala. Cada reserva de vida natural i biodiversitat aporta salut, benestar i riquesa que els modes de càlcul de l’economia encara no processen adequadament, més un valor   estratègic i procedimental per ajudar a les transformacions que requereix el canvi climàtic. Cada esforç i cada euro invertit en  patrimoni té efecte multiplicador per a la resta i per crear ocupació. Rehabilitar i preservar zones humides és un bon objectiu també per l’economia i el clima. ANEGx ens convoca i vol impulsar aquests objectius.

La coherència i l’empenta amb que afrontem els reptes farà  la tria entre ser optimistes o caure a la resignació impotent.

10 de desembre. C.S. i J.N. (ANEGx)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s