Trilogia: Canvi climàtic, iniciatives i propostes

Amb aquest article que ve a continuació, el nostre amic Carles ha encetat la trilogia de tres articles que parlaran del canvi climàtic, les iniciatives que hi ha o s’estan posant en marxa davant aquesta cosa que és i que ens ve sobre i que hem provocat la humanitat les darreres desenes d’anys, i propostes que tenim perquè a nivell local siguem còmplices d’un món verd. Llegim i compartim, reflexionem però actuem, de manera positiva, de manera tranquil·.la, sabent que la riquesa més gran és l’existència.

El CANVI CLIMÀTIC. (Cimera de París. 30.11/11.12 de 2015)

«La 21 Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2015 (*COP21/*CMP11), es convoca del 30 de novembre a l’11 de desembre.

Es tracta d’unes dates crucials, ja que han de desembocar en compromisos sobre el clima aplicables a tots els països, amb l’objectiu de mantenir l’escalfament global per sota dels 2ºC.

Aquesta conferència haurà de conduir a l’adopció d’un acord que inclogui els 196 participants (195 estats + la Unió Europea) per posar les bases d’una transició cap a societats i economies baixes en carboni i capaços d’afrontar les diverses manifestaciones del canvi climàtic.»

Logo COP21

  1. Antecedents.Diverses formes de contaminació han posat en perill la salut de persones i l’equilibri dels sistemes ecològics, que ve a ser el mateix. El forat de la capa d’ozò es va descobrir per mitjà dels satèlits i els seus efectes van ser immediatament detectats a poblacions septentrionals del planeta. Alguns canvis a la indústria, la eliminació del CFC sobretot, sembla que ha aconseguit mitigar la destrucció del filtre natural que ens protegeix de radiacions perjudicials. Altres alertes haurien aconseguit contenir la intoxicació global de l’aire que respirem, o l’aigua que bevem, el famós insecticida DDT es va retirar oficialment fa molts anys, malgrat es segueixen descobrint efectes i persistència del perill provocat. En queda la sensació de poder controlar i revertir errors de la nostra interacció tecnològica amb la biosfera; això és prou realista?, hi ha dubtes seriosos.
  2. Actualitat.L’alteració del clima com a resultat de les emissions derivades de la crema de combustibles fòssils, petroli i carbó sobretot, no està sota control. Hi ha proves irrefutables de que els gassos acumulats amb compostos de carboni fan un efecte similar al del vidre o el plàstic d’un hivernacle retenint la radiació solar i causant un increment de la temperatura mitjana. Afecta l’aigua del mar i altera els grans corrents marins que dirigeixen el clima dels continents; la pujada del nivell del mar, que ja és notable a algunes regions del Pacífic, deriva de la fusió dels gels polars. L’afectació repercuteix a l’agricultura, la pesca, la biodiversitat i a una variada gama d’activitats econòmiques.
  3. Riscos i avisos.A Catalunya abans d’acabar el segle XXI , si no es controla el canvi climàtic, es preveuen efectes singulars: perdrem les platjes del nostre litoral, ara mantingudes amb esforç , i fins i tot la T1 del Prat es troba per sota de la línia d’inundació; els efectes climàtics perjudiquen les vinyes i la ramaderia, la pesca, la biodiversitat, les ciutats i els habitatges…; ja es detecten arbres, vegetals i fauna cridades a subtituïr els que coneixem. Els nens que neixen ara viuran aquets canvis. No només amb estius més secs o períodes de sequera més prolongats, també amb episodis més extremats de pluja, vent, calor i fred .. per les alteracions de l’efecte moderador dels corrents oceànics. La gran foguerada d’hidrocarburs del nostre esclat industrial, des del punt de vista geològic una explosió de gassos, allibera a l’atmosfera el carboni atrapat al llarg de milions d’anys, l’aire resultant pot ser apte per grans falgueres i plantes com les que van controlar una saturació de carboni anterior, d’origen volcànic, que és la que va originar els dipòsits de carburant fòssil. La biosfera no tindria dificultats per recuperar el seu equilibri, però els humans no podem sobreviure a aquests canvis.
  4. Consciència planetària.El consum de combustibles als Nord industrialitzat afecta el clima del Sud sense respectar fronteres o continents. Una quarta part de la població mundial consumeix tres quartes parts del petroli i carbó. Això fa necessari gestionar el problema a escala global, els països primers causants han d’equilibrar el consum per càpita si, però, a més, la transferència tecnològica de les solucions és inevitable i necessària amb els que estan en desenvolupament i aspiren a millorar el benestar de la seva població creixent. Una reducció lineal o percentual no seria realista ni eficient. La pressió sobre els boscos tropicals per obtenir fusta o per ramaderia extensiva és una derivada important i significativa, però només es pot abordar amb coherència amb una visió global i de justícia climàtica, el mercat de fusta tropical és al nord. Els acords derivats de Cimeres mundials prèvies es queden curts o no es porten a la pràctica. Malgrat tot el problema és conegut per les opinions públiques de tots els països i fins i tot certes activitats econòmics comencen a orientarse en consequència. Si aquests fenòmens no s’han abordat fins ara de manera coherent, si s’ha ajornat la pressa de decissions o no s’ha aconseguit la seva aplicació efectiva és per la pressió de grans corporacions energètiques sobre els governs, la comunitat científica i la opinió pública.
  5. Crisis concomitants.La crisi financera i immobiliària coincideixen, es superposen i amaguen problemes i tensions latents derivades del canvi climàtic, la despesa i la dependència energètica. Els conflictes bèl.lics solen tenir un rerefons relacionat amb clima i recursos naturals i energia. També els fluxes migratoris, les crisis de refugiats… es vinculen estretament en el mateix escenari. La gravetat de la situació s’accentua per la manca de governança, els poders que decideixen: el capitalisme i les grans corporacions, es mantenen a l’ombra i no hi ha dirigents polítics amb prou visió per dibuixar i liderar un escenari en transició i resoldre de manera coherent i coordinada la crisi. Si els bombardeijos i la guerra han de ser la rèplica dels governs al terrorisme, una derivada remota de tensions geoestratègiques, ens abocarem a una escalada de terribles presagis; la crisi sistèmica del ‘primer món’ i la incapacitat de crear un discurs integrador a escala no pot contenir els desequilibris només amb més seguretat policial i més fronteres blindades.
  6. Oportunitat.Els fets palesen que les capacitats d’adaptació de l’espècie humana s’incrementen en situacions extremes. La resiliència ens mou per superar les situacions àlgides de perill i aquesta ho és: només ens cal pensar si n’hi ha prou amb els avisos del desastre o si farà falta un hecatombe per fer camí a un eventual renaixement. El cert és que les oportunitats de transició post carboni creixen i es manifesten de manera variada i extensa. Hi ha tres fets clau que poden multiplicar i precipitar la capacitat de canvi i les oportunitats de donar resposta a aquest desolador panorama: la xarxa neuronal de la societat de la informació i la capacitat tecnològica és la primera; el caràcter globalitzat del consum energètic que es capil.laritza localment en les actituds del consumidor domèstic, la segona, i la tercera el fet de la crisi sistèmica: climàtica, econòmica i política que obre perspectives i força la humanitat a un gran salt endavant.

Aquesta petita sèrie d’articles a partir del canvi climàtic i la cimera de Paris vol difondre dades, opcions i realitats. N’hi haurà un analitzant iniciatives i un altre formumant propostes. Prendre consciència global ens apodera per mobilitzar les capacitats locals i personals en aquesta exigent i prometedora época de transformació. En cap cas volem anunciar apocalipsis o pessimisme, al contrari, i podem ser massa optimistes: ens mou la capacitat individual de cada un dels lectors, el poder de transformar la teva realitat quotidiana marca el destí de la humanitat sencera.

. ANEGx

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s